SOIR A GANDIA
A Sebastià Alzamora
C’est le soir, le grand soir du Sud
Et la campagne, habitée
Par de vastes orangeraies,
Se déploie comme une ode
Qui cherche la suprême fraîcheur de la mer.
Des oiseaux lumineux,
Sortis des strophes d’un poème séraphique,
S’embusquent dans la chevelure blonde du ciel.
Ils sont l’alphabet de cette blancheur pure
Du monde à sa naissance,
La riche récolte de mots justes
Dans l’écrin nacré du mois d’août.
Comme mon cœur aime la sublime simplicité
De ce paysage où l’esprit se lève,
Cherche les hauteurs du ciel mauve
Et rêve aux grandes âmes
Inconnues, rigides, énigmatiques
De ce pays plus antique que la Bible !
C’est l’heure infinie où mon corps s’ouvre
Au cri de la terre !
En bas la ville, dans le nuage bleu de sa pureté,
Semble vaciller dans la douce étreinte
Des premières pénombres mélodieuses,
Alors que le jeune vent joue encore
Avec les fleurs des jardins,
Belles demoiselles en robes versicolores.
Ô Gandie, nuage d’or
Dans le roucoulement des colombes,
Pourquoi le temps dans ma gorge
Devient lentement lourd
Comme une grande grenade mûre.
Athanase Vantchev de Thracy
Glose :
Sebastià Alzamora (Llucmajor 1972 -) : poète et critique littéraire catalan.
Per a Sebastià Alzamora la poesia és un acte transcendent, massa important com per deixar-se endur per vel·leïtats artificioses, carcasses formals o distanciaments irònics. Ell mateix ha escrit que "l'escriptura (...) conté pensament, i el conté de forma categòrica". La seva és doncs una poesia bàsicament conceptual, de rerefons metafísic i amb una forta càrrega intel·lectual, mitjançant la qual –i amb una formalització més èpica que no pas lírica– es planteja els grans temes de l'existència humana, i especialment els que es relacionen amb la vida, la mort i la unitat que dóna sentit a la multiplicitat. Les seves novel·les –n'ha publicades un parell– són un bon complement per a entendre la poètica en la qual s'inscriu. També exerceix com a crític literari. Diu que no li agrada la poesia de Josep Carner, cosa que ha provocat recentment una viva polèmica. És clar que també hi ha qui ha resolt el debat només amb tres paraules: ja li agradarà. J. A.
CATALAN :
Capvespre a Gandia
Per a Sebastià Alzamora
És l’hora baixa, el gran vespre del Sud
I l’horta, poblada
De vastos camps de tarongers,
Es desplega com una oda que cerca
La frescor suprema del mar.
Ocells lluminosos
Sortits de les estrofes d’un poema seràfic
S’embosquen en la cabellera rossa del cel.
Són l’alfabet d’aquesta blancor pura
Del món a penes nat.
L’abundosa collita dels mots justos
En el cofre nacrat del mes d’agost.
Com s’estima el meu cor la sublim senzillesa
D’aquest paisatge on l’esperit s’exalta,
Anhela les altures del cel de color malva
I fantasia amb les ànimes grandioses,
Desconegudes, enigmàtiques, rígides
D’aquest país més antic que la Bíblia!
És l’ hora indefinida, quan se m’obre el cos
al clam de la terra!
A baix la vila, en la puresa d’un núvol blavós,
Sembla que tremoli en la dolça abraçada
De la penombra que s’escampa, harmoniosa,
Mentre el vent jove juga i juga
Amb les flors dels jardins,
Formoses damisel·les amb vestits virolats.
Gandia, núvol d’or
Enmig del parrup dels coloms,
Perquè en la meva gola s’alenteix
El temps, tan feixuc
Com una grossa magrana madura.
Athanase Vantchev de Thracy
Versió catalana d’Albert Lázaro-Tinaut
Translated into Catalan by Albert Lázaro-Tinaut
Glosa:
Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és un poeta i crític literari català.
Per a Sebastià Alzamora la poesia és un acte transcendent, massa important com per deixar-se endur per vel·leïtats artificioses, carcasses formals o distanciaments irònics. Ell mateix ha escrit que "l'escriptura (...) conté pensament, i el conté de forma categòrica". La seva és doncs una poesia bàsicament conceptual, de rerefons metafísic i amb una forta càrrega intel·lectual, mitjançant la qual –i amb una formalització més èpica que no pas lírica– es planteja els grans temes de l'existència humana, i especialment els que es relacionen amb la vida, la mort i la unitat que dóna sentit a la multiplicitat. Les seves novel·les –n'ha publicades un parell– són un bon complement per a entendre la poètica en la qual s'inscriu. També exerceix com a crític literari. Diu que no li agrada la poesia de Josep Carner, cosa que ha provocat recentment una viva polèmica. És clar que també hi ha qui ha resolt el debat només amb tres paraules: ja li agradarà. J. A.