Statistiques
Blogspot            ancien site - cliquer ici / old website - click here            Poetrypoem

SOIR A GANDIA (français / catalan)

PDF
Imprimer
Envoyer

SOIR A GANDIA

A Sebastià Alzamora

 

C’est le soir, le grand soir du Sud 

Et la campagne, habitée

Par de vastes orangeraies,

Se déploie comme une ode

Qui cherche la suprême fraîcheur de la mer.

 

Des oiseaux lumineux,

Sortis des strophes d’un poème séraphique,

S’embusquent dans la chevelure blonde du ciel.

Ils sont l’alphabet de cette blancheur pure

Du monde à sa naissance,

La riche récolte de mots justes

Dans l’écrin nacré du mois d’août.

 

Comme mon cœur aime la sublime simplicité

De ce paysage où l’esprit se lève,

Cherche les hauteurs du ciel mauve

Et rêve aux grandes âmes

Inconnues, rigides, énigmatiques

De ce pays plus antique que la Bible !

 

C’est l’heure infinie où mon corps s’ouvre

Au cri de la terre !

 

En bas la ville, dans le nuage bleu de sa pureté,

Semble vaciller dans la douce étreinte

Des premières pénombres mélodieuses,

Alors que le jeune vent joue encore

Avec les fleurs des jardins,

Belles demoiselles en robes versicolores.

 

Ô Gandie, nuage d’or

Dans le roucoulement des colombes,

 

Pourquoi le temps dans ma gorge

Devient lentement lourd

Comme une grande grenade mûre.

            Athanase Vantchev de Thracy

Glose :

Sebastià Alzamora (Llucmajor 1972 -) : poète et critique littéraire catalan.

Per a Sebastià Alzamora la poesia és un acte transcendent, massa important com per deixar-se endur per vel·leïtats artificioses, carcasses formals o distanciaments irònics. Ell mateix ha escrit que "l'escriptura (...) conté pensament, i el conté de forma categòrica". La seva és doncs una poesia bàsicament conceptual, de rerefons metafísic i amb una forta càrrega intel·lectual, mitjançant la qual –i amb una formalització més èpica que no pas lírica– es planteja els grans temes de l'existència humana, i especialment els que es relacionen amb la vida, la mort i la unitat que dóna sentit a la multiplicitat. Les seves novel·les –n'ha publicades un parell– són un bon complement per a entendre la poètica en la qual s'inscriu. També exerceix com a crític literari. Diu que no li agrada la poesia de Josep Carner, cosa que ha provocat recentment una viva polèmica. És clar que també hi ha qui ha resolt el debat només amb tres paraules: ja li agradarà. J. A.

CATALAN :

Capvespre a Gandia

Per a Sebastià Alzamora


És l’hora baixa, el gran vespre del Sud
I l’horta, poblada
De vastos camps de tarongers,
Es desplega com una oda que cerca
La frescor suprema del mar.

Ocells lluminosos
Sortits de les estrofes d’un poema seràfic
S’embosquen en la cabellera rossa del cel.
Són l’alfabet d’aquesta blancor pura
Del món a penes nat.
L’abundosa collita dels mots justos
En el cofre nacrat del mes d’agost.

Com s’estima el meu cor la sublim senzillesa
D’aquest paisatge on l’esperit s’exalta,
Anhela les altures del cel de color malva
I fantasia amb les ànimes grandioses,
Desconegudes, enigmàtiques, rígides
D’aquest país més antic que la Bíblia!

És l’ hora indefinida, quan se m’obre el cos
al clam de la terra!

A baix la vila, en la puresa d’un núvol blavós,
Sembla que tremoli en la dolça abraçada
De la penombra que s’escampa, harmoniosa,
Mentre el vent jove juga i juga
Amb les flors dels jardins,
Formoses damisel·les amb vestits virolats.

Gandia, núvol d’or
Enmig del parrup dels coloms,

Perquè  en la meva gola s’alenteix
El temps, tan feixuc
Com una grossa magrana madura.

Athanase Vantchev de Thracy

Versió catalana d’Albert Lázaro-Tinaut
Translated into Catalan by Albert Lázaro-Tinaut

 

Glosa:

Sebastià Alzamora (Llucmajor, 1972) és un poeta i crític literari català.

Per a Sebastià Alzamora la poesia és un acte transcendent, massa important com per deixar-se endur per vel·leïtats artificioses, carcasses formals o distanciaments irònics. Ell mateix ha escrit que "l'escriptura (...) conté pensament, i el conté de forma categòrica". La seva és doncs una poesia bàsicament conceptual, de rerefons metafísic i amb una forta càrrega intel·lectual, mitjançant la qual –i amb una formalització més èpica que no pas lírica– es planteja els grans temes de l'existència humana, i especialment els que es relacionen amb la vida, la mort i la unitat que dóna sentit a la multiplicitat. Les seves novel·les –n'ha publicades un parell– són un bon complement per a entendre la poètica en la qual s'inscriu. També exerceix com a crític literari. Diu que no li agrada la poesia de Josep Carner, cosa que ha provocat recentment una viva polèmica. És clar que també hi ha qui ha resolt el debat només amb tres paraules: ja li agradarà. J. A.

 

Mis à jour ( Lundi, 14 Février 2011 20:46 )